Resultats de la cerca frase exacta: 99

Diccionari de la llengua catalana
81. reservar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, una cosa), per a una persona determinada. Els hem reservat els millors seients. Excloure del nombre de les coses de què hom pot disposar lliurement. Reservar una habitació en un hotel, una taula en un restaurant. No comunicar, callar, (alguna cosa). Valdria més que us [...]
82. mancar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No tenir, no disposar, d'una cosa útil, necessària, convenient. Manquen dels diners per a la compra de la casa. Mancar de talent. Mancat de tot ajut. Mancar d'harmonia. Actuar amb mancança d'una virtut o d'una qualitat. Ha mancat de prudència, de sang freda. Ha mancat de [...]
83. preparar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
necessari per a un viatge. preparar a algú l'alforja Preparar la mortalla a un malalt moribund. preparar el jaç Disposar les coses per a la consecució d'algun fi. Encaminar-se a una realització pròxima. Es prepara una tempesta. Es preparen greus esdeveniments.  [...]
84. arranjar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar en l'ordre que convé, en la manera més adequada a un fi. Arranjar una sala, una biblioteca. arranjar el sarró Preparar-se per a partir. Fer els treballs, les diligències, conduents a la realització (d'una convinença). Arranjar un casament. Establir [...]
85. casament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'olivera. En filatura i tissatge, unió indeguda de dos o més fils d'ordre o de finalitat diferent. Operació que consisteix a disposar en un ordre determinat les pàgines d'un llibre en la forma d'impressió per tal que, en plegar el full imprès, restin ordenades.  [...]
86. màniga
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
i mànigues V. mà. no tenir de què fer mànigues No tenir de què disposar en cas de necessitat.  [...]
87. accés
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
posseir-lo i dominar-lo. Accés a la informació. En inform., possibilitat o acció de disposar d'una informació existent en una memòria o un fitxer. Accés seqüencial, aleatori. accés directe Accés que permet introduir-se directament en un fitxer [...]
88. encreuar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar (dues coses) formant creu l'una amb l'altra. Han encreuat dos llistons per indicar que el pas està barrat. Encreuar les cames l'una sobre l'altra. S'estava amb els braços encreuats sense fer res. encreuar els focs [o encreuar els tirs] Dirigir-los des de llocs distints a un [...]
89. poder 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'autorització, la llibertat de fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No podíem sortir: ens ho havien privat. D'això, en puc disposar com vulgui: m'ho han donat. no poder sinó [o no poder menys de, o no poder menys que] Haver forçosament de. La consciència de la mort no pot [...]
90. calar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abaixar (una vela). Arriar (quelcom) que corri per un forat, com un masteler. Baixar, passar a un nivell més baix. Disposar (un ormeig) dins l'aigua per tal de pescar. Els sardinals són calats entre dues aigües. Una nau o un altre cos flotant, tenir un determinat calat. Un [...]
Pàgines  9 / 10 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  Següent >>